A l'alba
A l'alba
i quan el dia comença a trespuar
mig tapat per un finíssim tul de boirines.
Jo, també enceto el dia,
em trec els llençols
que em tapen
i obro els ulls esperançat.
De la cambra penumbrosa
es nota el viure del carrer,
la llum es menja la nit,
la fa fugir pressurosa.
A l'hora, els marrecs matiners
afinen la seva gola,
el sorollós estral no para,
l'olla de gemecs es posa a bullir.
Ja al carrer,
la fresa del metall
em punxa les orelles.
De seguida formo part de l'estrall.
Els motors fumegen brutícia
i no paren de bramar,
els autos esbojarrats fan cua,
plens de nerviosisme.
Com si fós un somni,
arriba la tarda
que el dia ha anat teixint.
La tarda cap al tard,
es va tornant tranquil·la.
La tarda pansida va cridant a la nit,
que per fi arriba
vestida d' inquietut
i afermada de silenci.
El llit i el llençol
em torna a obrir la porta,
la foscor em pren els ulls.
posted by noe @ 1:51 p. m.
5 comments
5 Comments:
"A l'alba" es una mirada poética a la ciudad donde vives, o donde duermes, o donde despiertas. O las tres cosas a la vez. Pero mirada poética al fin.
O quizá "A l'alba" es una introspección poética del transcurrir de la vida. Si este fuera el caso,deduzco por tu edad que estás todavia comenzando la cuarta estrofa : " Ya al carrer....".
Está bien la poesía, está bien, me gustó, la leí anoche varias veces y como estaba concentrado en ella, no presté atención a los resultados de futbol de la jornada de primera división.
O sea, que no estoy tan atrapado por el futbol como parecía. La poesia ha prevalecido, al menos esta vez, sobre el consumismo prosaico de la información futbolera.
Me quedé pensando sobre la estrofa que comienza con :"La tarde pansida.....", ya sabes... la jubilación y todo eso.
Molt bonic Noelia. Tan ben teixit com la tarda. Però si l'hora en que el vas fer es la que posa a l'entrada vol dir que aquella nit el llençol i el llit et van deixar a fora al carrer.
Escribes muy bonito Noe! Este poema es de aquellos que nunca te cansarías de leer y releer...
M'ha encantat presenciar la vida d'un dia qualsevol. Has aconseguit que realment sentís allò que senties.
Encara em sembla sentir de fons el remor dels nens jugant a la plaça.
Petó.
Moltes gràcies per les vostres paraules, segur q amb ànims com aquest intentaré escriure coses q us puguin agradar.
Si us identifiqueu, vol dir q els pensaments arriben més enllà d'aquesta pantalla.
Gràcies.
Publicar un comentario
<< Home