Onades

Les onades rodolaven lentament
plenes de profecies.
I el mar,
gris, metàl·lic,
brillava lluny,
insolent.
I abraçava, tendre,
el profund silenci de la terra.
I els meus dits cremaven
somnis de sons.
Les onades,
plenes de profecies,
s'obrien blanques,
en penya-segats i platges.