martes, abril 03, 2007

Porta

La nit esgota el seu regne de malenconies.
Poc a poc s'acosta l'alba d'un nou dia, lentament,
com si li costés,
o com si volgués donar-nos la oportunitat
de gaudir l'instant màgic de tornar a néixer.

I mentre la càlida brisa del matí
intenta despertar-me,
jo només puc pensar en tu.
Obre la porta i deixa que entri...