Mar

Mar
en precipici que es tanca.

Mar
que no es tanca al precipici
en una salvació;

la línia fixa,
la línia que es fixa en la seva quietud,
la línia que sotrega amb la terra.

Mar
en la seva freqüència de l'avís.

Mar sense onades
en una calma minsa.

Mar en uns trets,
en la comoditat de veure els trets.

Mar en les seves dues veus,
en la conquesta tova

quan arriba el vespre
en una displicència del caràcter.

Mar que es gaudeix i no s'escriu.

Mar guanyant espai
a una certesa del paper
que gairebé sempre és incertitud.

Mar que no es nomena,
que no pot tocar-se si es nomena
que ja no salva ni desplega
la seva cadència de tot sobre res:

un sentit mar en precipici
que ara vé i venç el precipici.