sábado, enero 12, 2008

Cinc dies

Cinc dies que ja has marxat,
quant de fred en aquesta vida
i jo, jo ja no puc més.
Molta gent em pregunta,
furga a la meva ferida
i tu, tu no sé per on estaràs.

Estic sorda per dins,
quan estàs ferit
no saps què serà millor
si arrencar la tristor
o caure al buit, per sempre...

...On estaràs
només demano un senyal...

Cinc dies sense els teus petons,
quantes llàgrimes caigudes
i jo, jo recordant-te.
Tot és ara tan diferent,
he provat d'escapar-me
he provat de menysprear-te
he volgut tradir-te.

Perquè quan s'està ferit
no saps què serà millor,
si pujar i donar-s'hi força
o caure al buit, per sempre...

Si un dia torno a estar entre els teus braços
i et demano que tornem a començar,
em seria suficient només el teu esguard
un petó
res més...

1 Comments:

At 8:40 p. m., Blogger Isa López said...

Ais, por dios!, q triste y cuántos recuerdos... en fin.

Un besote.

 

Publicar un comentario

<< Home